LA VALLTORTA



INICIO
MUSEO

CLIMA
VEGETACIÓN
FAUNA
DISFRUTANDO DE LA NATURALEZA
NOTICIAS
UNESCO


POBLACIONES DEL PARQUE CULTURAL
VALLTORTA-GASULLA
ELS PORTS
MORELLA
ALT MAESTRAT
CATÍ
ARES DEL MAESTRAT
BENASSAL
VILAR DE CANES
ALBOCASSER
TIRIG
PLANA ALTA
BORRIOL
COVES DE VINROMA

ARCHIVO DE ARTE RUPESTRE
TÍRIG
COVA DELS CAVALLS
COVA DEL CIVIL
COVA DELS TOLLS ALTS
COVA DEL RULL

COVA DE L’ARC
L’ARC

COVA DE LA TARUGA

ALBOCÀSSER
HISTORIA DE ALBOCÀSSER
ABRIC CENTELLES
COVETA MONTEGORDO
CINGLE DEL MAS D’EN SALVADOR
COVA DE L’ERMITÀ
COVA GRAN DEL PUNTAL
COVETES DEL PUNTAL
ABRIC DE LA MUSTELA
BARRANC D’EN CABRERA

COVES DE VINROMÀ

HISTORIA DE LES COVES DE VINROMÀ
COVES DE LA SALTADORA
COVA ALTA DEL LLIDONER
CINGLE DELS TOLLS DEL PUNTAL
COVA DE LES CALÇAES DEL MATÀ

BORRIOL
LA JOQUERA

BENASSAL
RÍU DE MONTLLOR
RACÓ DE NANDO

ARES DEL MAESTRE
EL BARRANCO DE LA GASULLA
COVA REMIGIA
CINGLE DE LA MOLA REMIGIA
LES DOGUES 


Covetes del Puntal

El conjunto de abrigos de Les Covetes se localiza en la margen izquierda del barranc de Matamoros y dentro de la zona alta del Puntal. Comprende tres grandes abrigos orientados al SO con diversos paneles con figuras de estilo levantino de gran interés.
En el primer abrigo se representó un grupo de pequeños puntos de pigmento, tipo salpicaduras, como en el Arc y otros abrigos del Maestrazgo. En el segundo, se descubre la extraordinaria representación de una mujer de rasgos realistas estilizados, en posición sedente y aparentemente desnuda, sin la típica falda que habitualmente portan las féminas. Esta mujer presenta cabeza de tipo triangular, brazos levantados y doblados hacia la testa, tronco ancho que se amplia hacia la cintura, pechos caídos, caderas anchas, y piernas realistas dobladas (abiertas o cruzadas, según se interprete); este detalle se resaltó mediante la aplicación de dos colores, uno más oscuro que perfila una de las piernas y otro más claro que rellena su interior. La figura, a la que denominamos “Venus de La Valltorta”, expresa una cierta analogía con representaciones femeninas del arte paleolítico, en particular con las figuras esculpidas de la cueva de La Madeleine (Tarn, Francia), atribuidas al Magdaleniense. Como sucede en La Valltorta, también constituyen un caso excepcional por la posición y actitud que adoptan: en descanso, sedentes o acostadas, con las piernas flexionadas, y con la cabeza apoyada en el brazo.
El ejemplo de la “Venus de La Valltorta” podría interpretarse como una escena relacionada con la fertilidad o el parto. Cabe señalar que justo a su derecha se distinguen los restos de otra imagen, cubierta por las coladas estalagmíticas y, al parecer, muy similar a la anterior. De ésta sólo se perciben las rodillas y una parte de las piernas en posición sedente. En la parte alta de este segundo abrigo se observa una figura humana a la carrera, pintada en color negro, y los restos de un cáprido de gran cornamenta y color castaño.
En el tercer abrigo se encuentran varios grupos de pinturas: figuras humanas estilizadas, pájaros o insectos voladores y, en la parte baja del panel, un personaje proporcionado de rasgos realistas pintado en posición fetal y con la cabeza hacia abajo. Esta interesante e insólita figura se aleja de la clásica temática levantina del Maestrazgo, aunque, con reservas, se podría emparentar con algunos personajes que muestran el vientre abultado o hinchado. La imagen presenta una cabeza redondeada, un dorso recto, la panza hinchada, los brazos estirados hacia el frente y doblados hacia la cabeza, y las piernas dobladas, con indicación de los pies. Todos estos rasgos nos llevaron a interpretar la figura como la representación de una inhumación; esta propuesta interpretativa se apoya tanto en la posición encogida del personaje, que se adapta al soporte de la roca, como en el abdomen hinchado que sugiere los gases post-mortem, es decir, el inicio de la descomposición del cadáver. Sería el primer ejemplo conocido de un entierro en el arte levantino.

VALENCIÀ

El conjunt d’abrics dels Covetes es localitza en el marge esquerre del barranc de Matamoros i dins de la zona alta del Puntal. Comprén tres grans abrics orientats al SO amb diversos panells amb figures d’estil llevantí de gran interés.
En el primer abric es va representar un grup de xicotets punts de pigment, tipus esguitades, com en l’Arc i altres abrics del Maestrat. En el segon, es descobrix l’extraordinaria representació d’una dona de trets realistes estilitzats, en posició sedent i aparentment nua, sense la típica falda que habitualment porten les fèmines. Esta dona presenta cap de tipus triangular, braços alçats i doblegats cap a la testa, tronc ample que s’àmplia cap a la cintura, pits caiguts, malucs amples, i cames realistes doblegades (obertas o creuades, segons s’interprete); este detall es va ressaltar per mitjà de l’aplicació de dos colors, un més fosc que perfila una de les cames i un altre més clar que farcix el seu interior. La figura, a la que denominem ‘Venus de La Valltorta’, expressa una certa analogia amb representacions femenines de l’art paleolític, en particular amb les figures esculpides de la cova de La Madeleine (Tarn, França), atribuïdes al Magdaleniense. Com succeïx en La Valltorta, també constituïxen un cas excepcional per la posició i actitud que adopten: en descans, sedents o gitades, amb les cames flexionades, i amb el cap recolzada al braç.
L’exemple de la “Venus de La Valltorta” podria interpretar-se com una escena relacionada amb la fertilitat o el part. Cal assenyalar que just a la seua dreta es distingixen les restes d’una altra imatge, coberta per les colades estalagmítiques i, segons pareix, molt semblant a l’anterior. D’esta només es perceben els genolls i una part de les cames en posició sedent. En la part alta d’este segon abric s’observa una figura humana a la carrera, pintada en color negre, i les restes d’un càprid de gran cor- namenta i color castany.
En el tercer abric es troben diversos grups de pintures: figures humanes estilitzades, pardals o insectes voladors i, en la part baixa del panell, un personatge proporcionat de trets realistes pintat en posició fetal i amb el cap avall. Esta interessant i insòlita figura s’allunya de la clàssica temàtica llevantina del Maestrat, encara que, amb reserves, es podria emparentar amb alguns personatges que mostren el ventre voluminós o unflat. La imatge presenta un cap arredonit, un dors recte, la panxa unflada, els braços estirats cap al front i doblegats cap al cap, i les cames doblegades, amb indicació dels peus. Tots estos trets ens van portar a interpretar la figura com la representació d’una inhumació; esta proposta interpretativa es recolza tant en la posició encollida del personatge, que s’adapta al suport de la roca, com en l’abdomen unflat que suggerix els gasos postmortem, es a dir, l’inici de la descomposició del cadàver. Sería el primer exemple conegut d’un enterrament en l’art llevantí.

ENGLISH

The complex of shelters of Les Covetes is located on the left-hand side of the Barranc de Matamoros and within the higher area of El Puntal. It consists of three large southwest facing shelters containing various panels of major importance with figures in the Levantine style.
In the first shelter is represented a group of small dots of pigment, as if spattered, like those found in El Arc and other shelters in the Maestrazgo. In the second is found the painting of an extraordinary design of a woman with stylised realistic features, in a seated pose and apparently naked, without the typical skirt that characterises female figures. This woman is shown with head of the triangular type, arms raised and bent towards the head, broad torso that widens out towards the waist, drooping breasts, wide hips, and realistic bent legs (open or crossed, depending on the interpretation); this detail was emphasized by the application of two colours, one darker, outlining one of the legs, the other lighter, used as infilling. The figure, whom we call the “Venus of La Valltorta”, shows a certain analogy with female representations in Palaeolithic art, in particular with the carved figures in the caves of La Madeleine (Tarn, France), attributed to the Magdalenian period. As in La Valltorta, they too constitute an exceptional case because of the position and attitude that they adopt: in repose, seated or lying down, with legs bent, and with the arm supporting the head.
The example of the “Venus of La Valltorta” could be interpreted as a scene related to fertility or childbirth. It should be mentioned that just to her right can be made
out the traces of another image, covered by stalagmite flowstones, and seemingly very similar to the previous figure. Of this figure, only th knees and a portion of the legs in seated position are visible. Overhead in this second shelter, can be observed a human figure running, painted in black, and the traces of a caprid with large horns, coloured chestnut brown.
In the third rock-shelter several groups of paintings can be found: stylised human figures, birds or flying insects and, in the lower part of the panel, a proportionate figure with realistic features depicted in foetal posture with head downwards. This interesting and unusual figure is quite removed from the classic Levanti- ne subject matter of the Maestrazgo, although, with some reserves, it might be related to some figures that display a distended or swollen belly. The image shows a rounded head, straight back, the belly swollen, with arms stretched out towards the forehead and folded towards the head, and the legs folded with suggestion of feet. All these features have led us to interpret the figure as being the representation of a burial; this proposed interpretation is based both on the curved position of the figure, which follows the shape of the rock on which it is painted, as well as on the swollen abdomen revealing post-mortem gases, that is, the first stages of the body’s decomposition. It would be the first example of a burial in Levantine art.