LA VALLTORTA



INICIO
MUSEO

CLIMA
VEGETACIÓN
FAUNA
DISFRUTANDO DE LA NATURALEZA
NOTICIAS
UNESCO


POBLACIONES DEL PARQUE CULTURAL
VALLTORTA-GASULLA
ELS PORTS
MORELLA
ALT MAESTRAT
CATÍ
ARES DEL MAESTRAT
BENASSAL
VILAR DE CANES
ALBOCASSER
TIRIG
PLANA ALTA
BORRIOL
COVES DE VINROMA

ARCHIVO DE ARTE RUPESTRE
TÍRIG
COVA DELS CAVALLS
COVA DEL CIVIL
COVA DELS TOLLS ALTS
COVA DEL RULL

COVA DE L’ARC
L’ARC

COVA DE LA TARUGA

ALBOCÀSSER
HISTORIA DE ALBOCÀSSER
ABRIC CENTELLES
COVETA MONTEGORDO
CINGLE DEL MAS D’EN SALVADOR
COVA DE L’ERMITÀ
COVA GRAN DEL PUNTAL
COVETES DEL PUNTAL
ABRIC DE LA MUSTELA
BARRANC D’EN CABRERA

COVES DE VINROMÀ

HISTORIA DE LES COVES DE VINROMÀ
COVES DE LA SALTADORA
COVA ALTA DEL LLIDONER
CINGLE DELS TOLLS DEL PUNTAL
COVA DE LES CALÇAES DEL MATÀ

BORRIOL
LA JOQUERA

BENASSAL
RÍU DE MONTLLOR
RACÓ DE NANDO

ARES DEL MAESTRE
EL BARRANCO DE LA GASULLA
COVA REMIGIA
CINGLE DE LA MOLA REMIGIA
LES DOGUES 



Abric Centelles




Termino municipal: Albocàsser
Comarca: Alt Maestrat
Coordenadas: UTM: X= 31T 0246210; Y= 4478691 Altura: 720 m

Este conjunto rupestre se encuentra situado a unos 7 km de la población de Albocàsser, en el barranco de Sant Miquel, y en la vertiente E de la cima de Els Povets (875 m). La cavidad, orientada al E-SE, se halla a escasos kilómetros del barranco de la Valltorta, y a medio camino del conjunto del barranco de la Gassulla. Constituye un importante núcleo, con otros pequeños abrigos que lo circundan, como son el Abric de la Mostela y los Abrics del Barranc d’en Cabrera, actualmente con escasas figuras, muy degradadas por la erosión.
El lugar fue identificado durante las prospecciones de uno de los autores en 1980, quien lo comunicó a Manolo Centelles (en aquel momento guarda del barranc de la Valltorta y vecino de la población de Albocàsser). Éste fue el primero en llegar y descubrir las figuras. Tras la primera nota, publicada en 1981, el abrigo ha sido objeto de diversos proyectos de investigación y nuevos trabajos de documentación.
Sus características son: 62 metros de longitud, una altura de unos 9 metros y una profundidad de unos 5 m. El conjunto esta constituido por un gran paredón o pared sur, de 43 m de longitud, un abrigo principal de 6 m de longitud y 1,50 m de altura, y un segundo abrigo al norte, de unos 8 m de longitud y 3,50 m de altura. Los paneles pintados se distribuyen por la pared S, el abrigo principal, la visera, y una zona que enlaza, prácticamente, las tres áreas. El último abrigo no presenta pinturas. Las paredes de todo el conjunto se hallan cubiertas de concreciones y coladas estalagmíticas que afectan directamente a las pinturas, dificultando su observación.
En sus frisos, con cerca de 300 elementos pintados, podemos observar una temática muy variada, con un gran número de representaciones humanas, arqueros, cargadores/as, mujeres, niños y personajes particulares, asociados a diversas especies de animales como ciervos, cápridos, bóvidos y algún équido.
En la pared S las figuras se hallan muy desperdigadas, con numerosos restos, junto a algunos arqueros de pequeño tamaño, un cáprido y una figura de caballo. Siguiendo hacia el extremo opuesto del paredón, y justo entre la visera y el abrigo principal, sobresale una de las grandes composiciones que ocupa una franja ancha donde vemos transitar, con gran dinamismo y enérgica marcha, a numerosos arqueros, personajes cargando con grandes fardos, diversos enseres y algún niño. Todos ellos parecen dirigirse hacia la cavidad principal. Esta composición puede interpretarse como un grupo de cazadores que, junto a algunas mujeres, se trasladan con apremio hacia otra área, con sus utensilios. En la base de esta composición podemos advertir partes de bóvidos y de algún ciervo, pertenecientes a etapas anteriores y posteriores al conjunto de arqueros. Estas figuras humanas, que se entrelazan y superponen intencionadamente, muestran sus cuerpos delgados, proporcionados y estilizados, pero con gruesas pantorrillas. Algunos personajes van adornados con “cintas, plumas o similares” que ostentan en la cabeza o cuelgan de cintura y piernas.
Al continuar la visita hacia la derecha por la cornisa del abrigo principal, se detectan entre las coladas estalagmíticas que caen de lo alto del paredón, los restos de algunas figuras humanas, numerosas manchas de pigmento rojo, alguna representación femenina con falda y en posición sedente, y una figura antropomorfa panzona, sin cabeza, y rodeada de otros elementos de difícil interpretación; es evidente que se trata de una escena particular e importante, pero las concreciones que recubren el friso nos impiden ofrecer una explicación mas detallada de la misma.
Al pasar al interior del abrigo principal, se aprecia que está dividido en dos concavidades en las que se pintaron varias escenas con animales y personajes abigarrados. En la primera destacan tres ciervos, un macho cabrío, y varias figuras humanas de morfología dispar, algunas de ellas con el cuerpo ancho y las piernas delgadas, es decir, una anatomía opuesta al grupo de la zona superior que se traslada con los fardos. En el extremo derecho, y por debajo de los ciervos, se distinguen tres figuras humanas. Entre éstas hay una mujer con falda en posición sedente, que aparece acompañada de un personaje masculino, situado de pie tras ella; ambas figuras muestran un cuerpo estilizado con rasgos figurativos. Frente a las dos se observa un personaje estilizado y de trazo delgado “filiforme” que se inclina con las piernas flexionadas en un acto, aparentemente, de postración o reverencia.
Detrás de la citada e interesante composición se desarrolla una escena de caza, donde varios arqueros persiguen a un ciervo macho de gran cornamenta, que corre herido con varias flechas clavadas. La parte frontal del animal está recubierta por las gruesas coladas estalagmíticas que separan la segunda y última cavidad del abrigo principal y donde se pintaron algunas figuras, actualmente poco perceptibles. En el interior se desarrolla otra extraordinaria composición, con un gran animal, algunos arqueros, varios personajes de características especiales y otros cargando fardos. Entre las imágenes hay siete representaciones femeninas, una de las cuales, situada en la parte superior, carga una bolsa, vestida con calzones en lugar de la ropa habitual; otras tres, estas sí, ataviadas con falda y en posición sedente, se ubican sobre la línea dorsal del gran animal. Destaca la que está de pie, reclinada hacia delante, que se asocia a un personaje particular fálico (con el pene flácido) que yace inerte en el suelo y que envuelve con sus piernas, rectas sin musculatura, las piernas de la mujer. Finalmente, la fémina del extremo izquierdo inferior parece presidir una escena donde participa un personaje que carga una bolsa, en actitud flexionada frente a ella, y otros motivos pictóricos dispuestos a su alrededor.
Entre los colores empleados en la ejecución de estos frisos despunta la gama del rojo-castaño, con escasas figuras en negro, y algunas con detalles pintados en color blanco lechoso, en particular, algún perfil, puntos en el cuerpo y faldas, y adornos, o trazos en el tronco.
El abrigo principal de la Cova Centelles aporta, a la temática y a la iconografía de esta tradición, algunas de las mejores y más enigmáticas escenas del arte levantino.

VALENCIÀ

Este conjunt rupestre es troba situatauns7kmdelapo- blació d’Albocàsser, en el ba- rranc de Sant Miquel, i en el vessant E de la cima dels Povets (875 m). La cavitat, orientada a l’E-SE, es troba a escassos quilòmetres del barranc de la Valltorta, i a mitjan camí del con- junt del Barranc de la Gassulla. Cons- tituïx un important nucli, amb altres xicotets abrics que el circunden, com són l’Abric de la Mostela i els Abrics del Barranc d’en Cabrera, actualment amb escasses figures, molt degrada- des per l’erosió.
El lloc va ser identificat durant les prospeccions d’un dels autors en 1980, qui ho va comunicar a Manolo Centelles (en aquell moment guarda del barranc de la Valltorta i veí de la població d’Albocàsser). Este va ser el primer a arribar i descobrir les figures. Després de la primera nota, publicada en 1981, l’abric ha sigut objecte de diversos projectes d’investigació i nous treballs de documentació.
Les seues característiques són: 62 metres de longitud, una altura d’uns 9 metres i una profunditat d’uns 5 m. El conjunt està constituït per un gran mur o paret sud, de 43m de longitud, un abric principal de 6 m de longitud i 1,50 m d’altura, i un segon abric al nord, d’uns 8 m de longitud i 3,50 m d’altura. Els panells pintats es distribuïxen per la paret S, l’abric principal, la visera, i una zona que enllaça, pràcticament, les tres àrees. L’últim abric no presenta pintures. Les parets de tot el conjunt es troben cobertes de concrecions i colades estalagmítiques que afecten directament les pintures, dificultant la seua observació.
En els seus frisos, amb prop de 300 elements pintats, podem observar una temàtica molt variada, amb un gran nombre de representacions humanes, arquers, carrregadors/es, dones, xiquets i personatges particulars, associats a diverses espècies d’animals com cervos/es, càprids, bòvids i algun èquid.
En la paret S les figures es troben molt escampades, amb nombroses restes, junt amb alguns arquers de dimensió reduïda, un càprid i una figura de cavall. Seguint cap a l’extrem oposat del mur i just entre la visera i l’abric principal, sobreïx una de les grans composicions que ocupa una franja ampla on veiem transitar, amb gran dinamisme i enèrgica marxa, a nombrosos arquers, personatges carregant amb grans fardells, diversos efectes i algun xiquet. Tots ells pareixen dirigirse cap a la cavitat principal. Esta composició pot interpretar-se com un grup de caçadors que, junt amb algunes dones, es traslladen amb constrenyiment cap a una altra àrea, amb els seus utensilis. En la base d’esta composició podem advertir parts de bòvids i d’algun cervo, pertanyents a etapes anteriors i posteriors al conjunt d’arquers. Estes figures humanes, que s’entrellacen i superposen intencionadament, mos- tren els seus cossos prims, proporcionats i estilitzats, però amb grossos panxells. Alguns personatges van adornats amb ‘cintes, plomes o similars’ que ostenten en el cap o pengen de cintura i cames.
Al continuar la visita cap a la dreta, per la cornisa de l’abric principal, es detecten entre les colades estalagmítiques que cauen de l’alt del mur, les restes d’algunes figures humanes, nombroses taques de pigment roig, alguna representació femenina amb falda i en posició sedent, i una figura antropomorfa panxuda, sense cap, i rodejada d’altres elements de difícil interpretació; és evident que es tracta d’una escena particular i important, però les concrecions que recobrixen el fris ens impedixen oferir una explicació mes detallada de la mateixa.
Al passar ara a l’interior de l’abric principal, s’aprecia que està dividit en dos concavitats en què es van pintar diverses escenes amb animals i personatges bigarrats. En la primera destaquen tres cervos, un boc, i diverses figures humanes de morfologia dispar, algunes d’elles amb el cos ample i les cames primes, és a dir, una anatomia oposada al grup de la zona superior que es trasllada amb els fardells. En l’extrem dret, i per davall dels cervos, es distingixen tres figures humanes. Entre estes hi ha una dona amb falda en posició sedent, que apareix acompanyada d’un personatge masculí, situat de peu detràs d’ella; ambdós figures mostren un cos estilitzat amb trets figuratius. Enfront de les dos s’observa un personatge estilitzat i de traç prim “filiforme” que s’inclina amb les cames flexio- nades en un acte, aparentment, de postració o reverència.
Darrere de la citada i interessant composició, es desenrotlla una escena de caça, on diversos arquers perseguixen un cervo mas- cle de gran cornamenta, que corre ferit amb diverses fletxes clavades. La part frontal de l’animal està recoberta per les grosses colades estalagmítiques que separen la segona i última cavitat de l’abric principal i on es van pintar algunes figures, actualment poc perceptibles. En l’interior es desenrotlla una altra extraordinària composició, amb un gran animal, alguns arquers, diversos personat- ges de característiques especials i altres carregant fardells. Entre les images hi ha set representacions femenines, una de les quals, situada en la part superior, carrega una bossa, vestida amb calçons en compte de la roba habitual; altres tres, estes sí, ataviades amb falda i en posició sedent, s’ubiquen sobre la línia dorsal del gran animal. Destaca la que està dreta, reclinada cap avant, que s’associa a un personatge particular fàl·lic (amb el penis flàcid) que jau inert en el sòl i que embolica amb les seues cames, rectes sense musculatura, les cames de la dona. Finalment, la dona de l’extrem esquerre inferior pareix presidir una escena on participa un personatge que carrega una bossa, en actitud flexionada enfront d’ella, i altres motius pictòrics disposats al seu voltant.
Entre els colors empleats en l’execució d’estos frisos despunta la gamma del roig-castany, amb escasses figures en negre, i algunes amb detalls pintats en color blanc lletós, en particular, algun perfil, punts en el cos i faldes, i adorns, o traços en el tronc.
L’abric principal de la Cova Centelles aporta, a la temàtica i a la iconografia d’esta tradició, algunes de les millors i més enigmàtiques escenes de l’art llevantí.

ENGLISH LANGUAGE

This rock-art site is situated some 7 km from the town of Albocàsser, in the San Miquel Gorge, and on the eastern slope of the peak of Els Povets (875 m). The hollow, facing east-south-east, is only a few kilometres from La Valltorta Gorge, and halfway from the complex of the ravine of La Gassulla. It represents an important core group, with other small shelters surrounding it, such as the Abric de la Mostela and Abrics del Barranc d’en Cabrera, now containing few figures, much deteriorated by erosion.
The shelter was discovered during the surveys of one of the authors in 1980, who informed Manolo Centelles (at that time the guardian of La Valltorta Gorge and resident of the town of Albocàsser). The latter was the first to enter and discover the figures in this site. After the first memorandum, published in 1981, the shelter has been the subject of numerous research projects and new documentation studies.
Its characteristics are: 62 metres in length, some 9 metres high and some 5 m deep. The complex is formed by a large rock face or southern wall, 43 m in length, one main shelter 6 m in length and 1.50 m in height, and a second shelter to the north, measuring approx. 8 m in length and 3.50 m in height. The painted panels are distributed on the south wall, the main shelter, the overhanging shelf, and an area that practically connects the three zones. The last shelter has no paintings. The walls of the entire site are covered in concretions and stalagmite flowstones that directly affect the paintings, making them difficult to see.
In these friezes containing nearly 300 painted items, it is possible to observe a wide diversity of subject matters with numerous human images, archers, porters, women, children and singular figures, in association with different species of animals such as deer, caprids, bovids and the occasional equid.
The figures are to be found quite scattered over the walls, showing numerous remains, together with some archers of small size, a caprid and the figure of a horse. Continuing on towards the far end of the rock face and just between the overhanging shelf and the main shelter, one of the major compositions stands out, occupying a broad band where we see walking along, with great vitality and energy in their gait, a large number of archers, people laden with big bundles, various possessions and occasionally a child. They all seem to be heading towards the main cave. This composition could be interpreted as a group of hunters together with some women, who are moving in haste to another area with all their goods. At the bottom of this composition can be seen parts of bovids and some stag, belonging to periods earlier and later than the group of bowmen. This group of human figures, intentionally interlaced and superimposed, reveal thin bodies, proportionate and stylised, but with thick calves. Some figures are ornamented with “ribbons, feathers or similar” which they are wearing on the head or hanging from waist and legs.
Proceeding with the tour towards the right, by the cornice of the main shelter, can be noticed between the stalagmite flowstones that have descended from the top of the rock face, the remains of some human pictographs, numerous patches of red pigment, a few representations of female forms in skirt and in seated posture, and a large-bellied anthropomorphic figure, lacking a head, and surrounded by other elements difficult to interpret; it is clear that this is an extraordinary and important scene, but the concretions that cover the frieze prevent us from offering a more detailed explanation of it.
After coming into the interior of the main rock-shelter, can be seen that it is divided into two hollows where various scenes with animals and motley figures have been painted. In the first three stags stand out, as well as a he-goat, and various clusters of human pictographs of diverse morphology, some of whom have a wide body and thin legs – that is, an anatomy that is quite different from that of the group in the upper area who are on the move with their bundles. At the far right and below the stags three human figures can be made out. Among these is a woman wearing a skirt and seated; she appears to be accompanied by a male figure, situated standing behind her; both figures reveal a stylised body with figurative features. In front of both these images can be observed a stylised slender figure that is leaning over with legs bent apparently in an act of prostration or reverence.
Behind this interesting composition, a hunting scene is going on, in which several archers are in pursuit of a stag with large horns which is running wounded and pierced with a number of arrows. The front part of the animal is covered in thick stalagmite flowstones that separate the second and last hollow of the main shelter and where some figures were painted, although they can now hardly be seen. In the interior another extraordinary composition is laid out, with a large animal, a few archers, various figures of very particular characteristics and some who are carrying bundles. They include seven female figures, one of which, situated on a higher part, is carrying a bag, and dressed in breeches instead of the usual skirt; three others, clothed in skirts and in seated position, are located above the spine of the large animal. The one that is standing catches the eye: she is wearing a skirt and is leaning forward, and is associated with a peculiar phallic figure (with drooping penis) lying inert on the ground, enfolding with his straight and unmuscled legs those of the woman. Lastly, the woman on the lower far left seems to preside over a scene in which a figure carrying a bag takes part, in an attitude of bending down before her, and other pictorial motifs arranged around her.
In the colours employed in executing these friezes, the range of chestnut reds is most striking, with few figures in black, and some with details painted in milky white: in particular, the occasional profile, dots on the body and skirts, and adornments, or lines on the torso.
The main shelter of the Cova Centelles contributes, in subject matter and the iconography of this tradition, some of the greatest and most enigmatic scenes in Levantine art.