LA VALLTORTA



INICIO
MUSEO

CLIMA
VEGETACIÓN
FAUNA
DISFRUTANDO DE LA NATURALEZA
NOTICIAS
UNESCO


POBLACIONES DEL PARQUE CULTURAL
VALLTORTA-GASULLA
ELS PORTS
MORELLA
ALT MAESTRAT
CATÍ
ARES DEL MAESTRAT
BENASSAL
VILAR DE CANES
ALBOCASSER
TIRIG
PLANA ALTA
BORRIOL
COVES DE VINROMA

ARCHIVO DE ARTE RUPESTRE
TÍRIG
COVA DELS CAVALLS
COVA DEL CIVIL
COVA DELS TOLLS ALTS
COVA DEL RULL

COVA DE L’ARC
L’ARC

COVA DE LA TARUGA

ALBOCÀSSER
HISTORIA DE ALBOCÀSSER
ABRIC CENTELLES
COVETA MONTEGORDO
CINGLE DEL MAS D’EN SALVADOR
COVA DE L’ERMITÀ
COVA GRAN DEL PUNTAL
COVETES DEL PUNTAL
ABRIC DE LA MUSTELA
BARRANC D’EN CABRERA

COVES DE VINROMÀ

HISTORIA DE LES COVES DE VINROMÀ
COVES DE LA SALTADORA
COVA ALTA DEL LLIDONER
CINGLE DELS TOLLS DEL PUNTAL
COVA DE LES CALÇAES DEL MATÀ

BORRIOL
LA JOQUERA

BENASSAL
RÍU DE MONTLLOR
RACÓ DE NANDO

ARES DEL MAESTRE
EL BARRANCO DE LA GASULLA
COVA REMIGIA
CINGLE DE LA MOLA REMIGIA
LES DOGUES 


Cova gran del Puntal

Se trata de un gran covacho situado en la cabecera del cerro del Puntal, perfectamente visible, por sus amplias dimensiones, desde la otra parte del barranco, donde se abren los abrigos de La Saltadora. Su interior está compuesto por dos cavidades que cubren una longitud de 40 m, una altura de 5 m y una profundidad de 7 m, dimensiones que en la pared del primer abrigo se prolongan a través de una abertura que da acceso a varias galerías o dia- clasas de unos 30 m hacia el interior del cerro, lugar en que se descubrió un yacimiento arqueológico.
Constituye uno de los mayores abrigos con pinturas rupestres del barranco. Sin embargo, su orientación NE., poco soleada, facilita el desarrollo de microorganismos y ello conlleva un aumento de la corrosión y del deterioro del soporte de las manifestaciones rupestres, cubiertas además por procesos reconstructivos litogénicos, en particular coladas estalagmíticas.
El friso conserva de forma muy dispersa varias figuras aisladas y algunas composiciones. Anotemos entre ellas a un pequeño personaje provisto de un arco y un haz de flechas, y una composición faunística que aparece sobre un relieve cercano a la bóveda, de la que sólo se perciben fragmentos, a causa de las coladas estalagmíticas. Entre estos animales destaca una cierva que presenta un repinte con cuatro patas delanteras. En un nivel inferior, y dentro de una hornacina, se perciben una serie de barras consecutivas, de estilo esquemático, que simulan una mano pequeña y robusta, pintada en color castaño. A la izquierda del citado diseño se observa, en estado muy alterado, los restos de otro ar- quero estilizado, de color rojo castaño, superpuesto a otro arquero, de tipo más proporcionado y realista. A pesar del deterioro de la zona, la sobreposición de estos dos arqueros, de tipología dispar, es de gran interés ya que nos señala una sucesión en las tendencias estilísticas del conjunto. A su alrededor se detectan varias representaciones de posibles insectos voladores o pájaros.

VALENCIÀ

Es tracta d’un gran espai situat en la capçalera del turó del Puntal, perfectament visible, per les seues àmplies dimensions, des de l’altra part del barranc, on s’obrin els abrics de La Saltadora. El seu interior està compost per dos cavitats que cobrixen una longitud de 40 m, una altura de 5 m’i una profunditat de 7 m, dimensions que en la paret del primer abric es prolonguen a través d’una obertura que dóna accés a unes quantes galeries o diàclasis d’uns 30 m cap a l’interior del turó, lloc en què es va descobrir un jaciment arqueològic.
Constituïx un dels majors abrics amb pintures rupestres del barranc. No obstant això, la seua orientació NE., poc solejada, facilita el desenrotllament de microorganismes i això conduix a un augment de la corrosió i del deteriorament del suport de les manifestacions rupestres, cobertes a més per processos reconstructius litogènics, en particular colades estalagmítiques.
El fris conserva de forma molt dispersa unes quantes figures aïllades i algunes composicions. Anotem entre elles a un xicotet personatge proveït d’un arc i un feix de fletxes, i una composició faunística que apareix sobre un relleu pròxim a la volta, de la que només es perceben fragments, a causa de les colades estalagmítiques. Entre estos animals destaca una cerva que presenta una repintada amb quatre potes davanteres. En un nivell inferior, i dins d’una fornícula, es perceben una sèrie de barres consecutives, d’estil esquemàtic, que simulen una mà xicoteta i robusta, pintada en color castany. A l’esquerra de l’esmentat disseny s’observa, en estat molt alterat, les restes d’un altre arquer estilitzat, de color roig castany, superposat a un altre arquer, de tipus més proporcionat i realista. A pesar del deteriorament de la zona, la sobreposició d’estos dos arquers, de tipologia dispar, és de gran interés, ja que ens assenyala una successió en les tendències estilístiques del conjunt. Al seu voltant es detecten diverses representacions de possi- bles insectes voladors o pardals.

ENGLISH

This is a large grotto located at the head of the hill of El Puntal, because of its size perfectly visible from the other side of the ravine, where the shelters of La Saltadora are situated. Its interior is divided up into two hollows that cover a length of 40 m, a height of 5 m and a depth of 7 m; these measurements are extended along the wall of the first rock-shelter via an opening, which gives access to various galleries or rifts measuring some 30 m into the hill; here an archaeological site was discovered.
This represents one of the lar- gest shelters with rock paintings in the gorge. However, because it faces north-east, and receives little sun, this has encouraged the growth of micro-organisms and consequently the disintegration and deterioration of the support of the rock paintings, which have in addition been covered by lithogenic reconstruction processes, in particular stalagmite flowstones.
In extremely scattered fashion, the frieze conserves various isola- ted figures and a few compositions. Among these should be noted a small figure armed with a bow and a bundle of arrows, and a fauna composition that can be seen on a relief close to the overhang ceiling, of which only fragments can be glimpsed due to the stalagmites. Among these animals a doe stands out, showing evidence of repainting, with four forelegs. At a lower level, within a niche, can be seen a number of consecutive barred lines done in schematic style, which imitate a small and sturdy hand, painted in a chestnut colour. To the left of this design may be perceived, in an extremely impaired state, the remains of another stylised archer, chestnut red in colour, superimposed over another archer, whose figure is more proportionate and realistic. Despite the deterioration of the area, the superposition of these two archers of differing typologies is of considerable interest in that it reveals to us a development in the stylistic trends of the complex. Surrounding them, various representations, possibly of flying insects or birds, can be detected.